La preposició de es fa servir en casos de coordinació en què s'omet el nucli nominal d'un dels components de la coordinació i també el verb (i, per tant, no hi pot haver pronominalització). Per exemple:
Tinc una pilota blava i una de negra. (i no ...i una negra)
Dibuixa dos triangles petits i un [...]
La forma per designar l'origen corresponent a la Comunitat Autònoma de Castella-la Manxa és de Castella-la Manxa.
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les províncies i capitals de província de la Comunitat Autònoma de Castella-la Manxa són els següents:
Albacete: d [...]
La forma per designar l'origen corresponent a la Comunitat Autònoma de La Rioja és de La Rioja.
El gentilici de la província i la capital de província de la Comunitat Autònoma de La Rioja és el següent:
Logronyo: logronyès -esa
[...]
Tant la denominació habitual d'aquest país com la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Saint Vincent i les Grenadines.
El codi ISO que representa aquest país és VC.
[...]
El so de la g de gerani o de la j de joc es representa amb les grafies g o j segons la vocal que aparegui al darrere.
Generalment s'escriu g davant de e, ii s'escriu j davant de a, o, u:
gel, gerra, metge, platges, ginesta, girafa, bugia, règim, etc.
rajar, platja, jardí, esbarjo, joc, jove [...]
Formentera: formenterenc -a
Fornalutx: fornalutxenc -a
Inca: inquer -a
Lloret de Vistalegre: llorità -ana
Lloseta: llosetí -ina
Llubí: llubiner -a
Llucmajor: llucmajorer -a
Mallorca: mallorquí -ina
Manacor: manacorí -ina
Mancor de la Vall: mancorí -ina
Maó: maonès -esa
Maria de la Salut: mariando -a
Marratxí [...]
Els grups tg, tj i tx s'han de separar a final de ratlla.
Per exemple, el mot metge se separa met-ge i no me-tge; el mot pitjor se separa pit-jor i no pi-tjor; i el mot fletxa se separa flet-xa i no fle-txa.
[...]
Per fer la partició d'una paraula a final de ratlla cal tenir en compte les síl·labes. Per exemple, la paraula concepte té tres síl·labes: con-cep-te. És per això que a final de ratlla no es poden separar mai les vocals d'un diftong o d'un triftong:
fei-na
mou-re
ai-gua
io-de
quo-ta
guai-ta [...]
La sigla de associació de mares i pares d'alumnes és AMPA.
A l'hora de formar el plural d'aquesta sigla es pot mantenir invariable o bé es pot afegir una essa al final. Per exemple: les AMPA o les AMPAs.
[...]